15.3.09

El Edén

TIZIANO Magdalena penitente, 1530-1535 


XCVII

WE never know how high we are
  Till we are called to rise;
And then, if we are true to plan,
  Our statures touch the skies.
  
The heroism we recite       
  Would be a daily thing,
Did not ourselves the cubits warp
  For fear to be a king.


Sólo sabemos toda nuestra altura
si alguien le dice a nuestro ser: ¡Levanta!
Y entonces,  fiel consigo, se agiganta
hasta llegar al cielo su estatura.

De la vida común sería ley
el heroísmo en el humano ruedo
si no nos doblegáramos al miedo
de vernos y sentirnos como un rey.



XIX
OF all the souls that stand create
I have elected one.
When sense from spirit files away,
And subterfuge is done;
  
When that which is and that which was      
Apart, intrinsic, stand,
And this brief tragedy of flesh
Is shifted like a sand;
  
When figures show their royal front
And mists are carved away,—       
Behold the atom I preferred
To all the lists of clay!

De las almas creadas
supe escoger la mía.
Cuando parta el espíritu
y se apague la vida,
y sean Hoy y Ayer
como fuego y ceniza,
y acabe de la carne
la tragedia mezquina,
y hacia la Altura vuelvan
todos la frente viva,
y se rasgue la bruma...
yo diré: Ved la chispa
y el luminoso átomo
que preferí a la arcilla.

EMILY DICKINSON Complete Poems, 1924 (publicación póstuma)

TIZIANO Venus Anadiómena, 1525

Lo increíblemente fuerte como para ver el muro que la cerca, y desafiarlo con su estar-ahí.
Desdeñosa de las migrañas, del infortunio y de la dilación de una apostura decisiva (la de su esencia).
Crucigramas y profecías. 
A ella le gusta desenmarañar nudos, bordar esperas, inobjetarse.
De tres en tres.

No hay comentarios: